Era un st jordi, un més com qualsevol altre. Barcelona llueix els seus millors colors en la diada de les roses i els llibres.
Conta la llegenda que un drac s'alimentava del bestiar d'un regne fins que el bestiar es va exhaurir... afamat el drac va començar a devorar persones.
La gent del poble esglaiada va demanar una solució al rey, desprès de rumiar-ho molt es va establir k una persona cada X temps es sacrificaria per el regne triant el nom de la persona a l'atzar. La filla del rey es va voler inscriure a les llistes amb la resta del poble tot i que son pare no volia.
La desgràcia va caure sobre el regne quan la primera víctima triada per aquest métode fou precisament la princesa... el poble plorava el rey cridava intentant impedir-ho, però la jove noia va acceptar el seu destí i va fer cap a una mort devorada per un drac.
Quan el drac es va acostar per degustar aquella formosa i bonica jove... es va sentir un crit fort, una veu segura, que denotava confiança.
Va arribar un cavaller am un escut blanc amb una creu roja pintada en ell...
El cavaller va matar el drac i de la sang de la bestia va sorgir un roser del qual el cavaller en va arrancar una rosa per entregar-li a la noia abans de marxar com havia vingut deixant per al record la llegenda d'un nom... el nom de Jordi, St.Jordi.
Aquesta antiga llegenda molt important per la meva terra condiciona un dia a l'any tot un pais i una cultura...
Doncs ha arribat el dia en que jo no era el cavaller... no arribava damunt un cavall blanc a salvar la princesa... no, jo era un drac, un drac k retenia una princesa k no era feliç, xo jo no pretenia deborar la seva llibertat, jo només la cuidava dsd la inocencia de ki no pot fer més del k fa... dsd els ulls del drac... només entenia k si ella no somreia era xk jo no estava prou per ella o no li donava prous atencions...
Ho vaig fer tot per ella des de el primer fins al darrer dia, jo no sabia k jo era un drac, només sabia k volia ser el seu cavaller.
Va arribar el dia, el dia temut per tots els dracs, el dia de st. Jordi... i no va venir cap cavaller, xo els temps han canviat... la princesa es va convertir en cavaller i jo vaig morir deixant una rosa per al record...
Ara sók un roser... puc semblar molt bonic xo cada rosa és una ferida... la rosa k m'han arrancat és la ferida de la llança... les altres son les ferides k un drac enamorat d'una princesa ha anat patint per dins durant tant de temps.
Pots estimar-te mlt un roser xk treu unes flors molt maques xo si ti acostes massa et punxes...
Així es com se sent ara el drac k volia ser cavaller i k es va enamorar d'un cavaller k vestia de princesa!!!
http://arkargaroth.blogspot.com/
El puzzle de las relaciones
Hace 6 años
No hay comentarios:
Publicar un comentario