(Algú que et dongui la mà)
Exilis (Sopa de Cabra)
Amagant-se entre la gent
Rodejat pels pensaments
Respirant llarg, buidant el cap
Mira d´oblidar, cansat
Frontera enllà, amb l´hivern se´n va.
Ve d´una ciutat
Molt a prop del mar
On l´odi un dia va esclatar
I ara l´alba es confon
Amb el foc de cent canons
Que ningú pot aturar
Vas seguint el riu del temps
Vas buscant uns ulls calents
Un estímul real
Una llum lluny del teu cap
Algú que et dongui la mà
Rera els núvols s´amaga el sol
Dins el negre tots els colors
Les portes s´obriran
El vent s´emportarà
Els estendards i banderes.
Naixeran milions d´estels
S´obrirà clar l´horitzó
El món serà un lloc per tothom
No hi haurà captius, combats
Infern, exercits ni soldats
Si tots som un al final.
Tot ho som i no som res
Tot ho vols, tot s´esvaeix
Per quins vells ideals
Seguirem vessant la sang
Que més podem trepitjar
Rera els núvols s´amaga el sol
Dins el negre tots els colors
Les portes s´obriran
La vida ensorrarà
Les ambicions i els imperis
Tots serem iguals
Rera els núvols s´amaga el sol...
Foto: Les portes s'obriran... (obrir una porta tancada sempre permet el pas de llum)
No hay comentarios:
Publicar un comentario