miércoles, 15 de abril de 2009

Necessitat o desig???

Molta gent no escolta aquestes cançons perquè són dels dibuixos... però són cançons igual i tenen molt de missatge...per això poso la lletra per a qui vulgui passar dels videos que pugui escoltar i llegir les lletres.

Ara mateix... el ending 1 és el que més em fa sentir... i també l'ending 3.
És curiós perquè es barrejen dues sensacions... la de sentir aquestes cançons i la d'expressar tot el sentiment que guardo a dins.

Opening Bola de Drac GT

Sempre, em sento atret
pel teu somriure,
i pel teu cor que m'ilumina,
escapem-nos,
d'aquesta inmença foscor,
dona'm la mà...
Quant et vaig conèixer,
vaig recordar imatges,
que guardava dins el cor
des que era petit,
vols ballar,
amb mi,
en aquest difícil camí,
de llum i ombra
encara m'estimes,
vols que continuem
el viatge junts,
a vegades vull mirar enrera
a vegades vull mirar,
cap a una altra banda,
però lluitaré amb amor,
coratge i orgull...
Sempre, em sento atret
pel teu sormiure,
que és un racó
inmenç d'esperança,
en aquest univers,
tots busquem l'eternitat...
Encara, que faci veure
que no m'importes,
la veritat és
que t'estimo molt,
escapem-nos,
d'aquesta inmença foscor,
et dono la mà.


Ending 1 Bola de Drac GT

Molt sovint les coses,
no són com voldriem,
i ens desesperem,
però em de tirar,
endavant dia dia,
que n'esperava jo de la vida...
Parlant no ens enteniem,
i ens feien plorar,
i ens feien mal,
però aquella alba trista,
ja és història,
estaves sol,
però ja no ho estàs,
has de tirar endavant,
per fer realitat els somnis,
has de lluitar
contra les adversitats,
NO PARIS DE SOMRIURE,
estarem junts,
em arribat fins aquí,
ara em de lluitar
per tirar endavant,
en aquest món que
no s'atura,
NO PARIS DE SOMRIURE,
estarem junts,
em demostrat
que sóm molt forts,
ara em de lluitar
per tirar endavant,
en aquest món que,
no para de canviar...


Ending 2 Bola de Drac GT

No entenc perquè,
no hi ha manera que
em surtin les paraules,
amb la mateixa facilitat
que quan escric a un amic.
Ara m'adono que,
ens calia temps,
per conèixent's millor,
per confiar l'un
en l'altre.
Però em sap greu
i em fa mal,
haver de reconèixer,
que no es pot
confiar en tothom,
l'amor és demanar
que t'estimin.
Però estic conbençuda
absolutament,
que no patiria tant,
si deixés
de veure-ho així.
QUE NO HO VEUS!?
Per molt que t'ho sopliqui sé,
que tu ja no tornaràs,
si us plau,
pensa en mi...
QUE NO HO VEUS!?
Encara que la gent passi,
depresa per les
nostres vides,
si us plau,
tu no em deixis mai.


Ending 3 Bola de Drac GT

Corre cap a l'huracà,
ha arribat el moment,
de fer realitat
un vell somni impossible.
No tinc por de res,
és ara o mai,
No em puc permetre
el luxe de perdre temps!
Vida asolada
que em fuges
dels braços i ni
m'en adono.
Somnis de mitja nit,
pluja estas plena
de desitjos.
De que em serveix
demanar desitjos
si no hi ets.
Perque no et tinc,
si et desitjo i
t'estimo tant.
No, no puc més,
no puc continuar
dissimulant,
quan estic amb tu,
em sembla que t'estimo.
Ja no ho puc amagar més,
t'estimo molt.
Uuuooooooaaaaaaooaaooaaaa


Ending 4 Bola de Drac GT

Fa temps que et lliguen les cadenes
pero has de començar a caminar
la ciutat no para de canviar
i sembla
que et deixi al marge de tot.
I sovint t'adones
que tots els teus somnis
s'han fet bocins
te'ls desfan i te'ls trepitjen.
Fugirem a algún lloc
que no surti als mapes
tant li fa si es una aventura arriscada.
Ens desfarem del present
amb una metralleta rovellada
i al capvespre ens mirarem als ulls
i ens farem un somriure.
Ens desfarem del present
amb una metralleta rovellada.


Final Bola de Drac GT

Sempre, em sento atret
pel teu somriure,
i pel teu cor que m'ilumina,
escapem-nos,
d'aquesta inmença foscor,
dona'm la mà...
Quant et vaig conèixer,
vaig recordar imatges,
que guardava dins el cor
des que era petit,
vols ballar,
amb mi,
en aquest difícil camí,
de llum i ombra
encara m'estimes,
vols que continuem
el viatge junts,
a vegades vull mirar enrera
a vegades vull mirar,
cap a una altra banda,
però lluitaré amb amor,
coratge i orgull...
Sempre, em sento atret
pel teu sormiure,
que és un racó
inmenç d'esperança,
en aquest univers,
tots busquem l'eternitat...
Encara, que faci veure
que no m'importes,
la veritat és
que t'estimo molt,
escapem-nos,
d'aquesta inmença foscor,
et dono la mà.
Em preocupa
que visquis tant de pressa
això fa que estiguis de mal humor
tot i que se que pots fer
tot el que et proposis.
El que fas
em fa perdre el mon de vista
encara m'estimes
vols que ens perdem
que ens perdem en la inmensitat del oceà?
T'he de dir
tantes coses
pero ara que estem sols
no se com fer-m'ho
no se per on començar
no em surten les paraules
no se que dir.
Sempre em sento atret
pel somriure
no se perquè però ara m'adono
que tinc ganes
de trucar-te i parlar am tu.
Encara que faci veure que no m'importes
la veritat es que t'estimo molt
escapem-nos més enllà de l'horitzó
dona'm la mà.
Sempre, em sento atret
pel teu sormiure,
que és un racó
inmenç d'esperança,
en aquest univers,
tots busquem l'eternitat...
Encara, que faci veure
que no m'importes,
la veritat és
que t'estimo molt,
escapem-nos,
d'aquesta inmença foscor,
et dono la mà.

No hay comentarios: