Una de cal i otra de arena.

Mai he sabut ben bé quina de les dos substancies és la bona i quina la dolenta.

De tota manera hi ha dies extranys, dies en que passes de fer xisclets aguts com un periquitu en cel a fer una cara de poker increible desprès de quedar-te a quadres dabant una noticia inesperada.

Per sort, crec que tot i ser avui un dia d'aquests, em penso que la bona noticia té més pes que la dolenta i per tant estic content.

He aconseguit aprobar bioquímica i això em fa realment feliç i content i he arribat a cridar d'emoció en veure que havia aprovat. Malauradament, el tema del genoll es complica i caldrà fer més proves per assegurar-se de que tot està b i decidir com actuar.

En dies així... suposo que sempre és millor quedar-se amb la bona noticia.

(no deixis mai de somriure)