No he nascut per militar!

Ja no sé quants dies fa que estic així,
callant la veu, les mans al cap, he de dormir.

Ohhh... les nits que mai s'acaben,
els dies són més curts,
quan estic tancat a casa,
sense projectes, sense tu.

El meu pols com una espasa va tallant el meu passat.
He quedat descalç com un infutur,
no em veig en els miralls.
I m'han quedat els ulls en blanc de soletat.

Sóc un covard però avui tindré cor de soldat

Ohhh... les nits que mai s'acaben,
els dies són més curts,
quan estic tancat a casa,
sense projectes, sense tu.

Canviaran la meva roba, el meu nom, el meu cabell,
em donaran una arma blanca, roba verda i un fusell.
No em pegui, no he nascut per militar...