domingo, 24 de abril de 2011

Killing me softly



Strumming my pain with his fingers.
(Singing my life with his words.)
(Killing me softly with his song.)
(Killing me softly with his song.)
(Tellin' my whole life with his words.)
(Killing me softly with his song.)

I heard he sang a good song.
I heard he had a style.
And so I came to see him,
To listen for a while.
And there he was this young boy,
A stranger to my eyes.

(Strumming my pain with his fingers.)
(Singing my life with his words.)
(Killing me softly with his song.)
(Killing me softly with his song.)
(Tellin' my whole life with his words.)
(Killing me softly with his song.)

I felt all flushed with fever,
Embarrassed by the crowd.
I felt he found my letters,
And read each one out loud.
I prayed that he would finish,
But he just kept right on.

(Strumming my pain with his fingers.)
(Singing my life with his words.)
(Killing me softly with his song.)
(Killing me softly with his song.)
(Tellin' my whole life with his words.)
(Killing me softly with his song.)

He sang as if he knew me,
[Más Letras en http://es.mp3lyrics.org/hoT]
In all my dark despair.
And then he looked right through me,
As if I wasn't there.
And he just kept on singing,
Singing clear and strong.

(Strumming my pain with his fingers.)
(Singing my life with his words.)
(Killing me softly with his song.)
(Killing me softly with his song.)
(Tellin' my whole life with his words.)
(Killing me softly with his song.)

Oh, oh, oh, oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh.
La-la-la-ah-la-la.
Oh-oh-oh, oh-oh-oh.
La ah ah, ahhhh.
Ahh-ah, ahh-ah, ah-ah-ahh.

(Strumming my pain with his fingers.)
(Singing my life with his words.)
(Killing me softly with his song.)
(Killing me softly with his song.)
(Tellin' my whole life with his words.)
(Killing me softly with his song.)

He was strumming my pain.
(Yeah, he was singing life.)
(Killing me softly with his song.)
(Killing me softly with his song.)
(Tellin' my whole life with his words.)
(Killing me softly with his song.)


KILLING ME SOFTLY WITH HIS SONG
Written by: Charles Fox & Norman Gimbel-1973
Performed by: Roberta Flack [1] -1973
Appears on: Killing Me Softly-1973, The Best of Roberta Flack-1980,
Softly with These Songs: The Best of Roberta Flack-1993, Black Is
Beautiful (DVD)-2005, et al.

[1] Introduced in 1973 by Lori Liberman, but popularized by Roberta Flack.
Other covers: Anne Murray-1973, Sergio Mendes-1973, Shirley Bassey-1973,
The Ventures-1973, Petula Clark-1974, Engelbert Humperdinck-1974, The
Fugees-1996, et al.]

http://arkargaroth.blogspot.com/

El dia que vaig deixar de ser cavaller per ser el drac.

Era un st jordi, un més com qualsevol altre. Barcelona llueix els seus millors colors en la diada de les roses i els llibres.



Conta la llegenda que un drac s'alimentava del bestiar d'un regne fins que el bestiar es va exhaurir... afamat el drac va començar a devorar persones.
La gent del poble esglaiada va demanar una solució al rey, desprès de rumiar-ho molt es va establir k una persona cada X temps es sacrificaria per el regne triant el nom de la persona a l'atzar. La filla del rey es va voler inscriure a les llistes amb la resta del poble tot i que son pare no volia.

La desgràcia va caure sobre el regne quan la primera víctima triada per aquest métode fou precisament la princesa... el poble plorava el rey cridava intentant impedir-ho, però la jove noia va acceptar el seu destí i va fer cap a una mort devorada per un drac.

Quan el drac es va acostar per degustar aquella formosa i bonica jove... es va sentir un crit fort, una veu segura, que denotava confiança.
Va arribar un cavaller am un escut blanc amb una creu roja pintada en ell...

El cavaller va matar el drac i de la sang de la bestia va sorgir un roser del qual el cavaller en va arrancar una rosa per entregar-li a la noia abans de marxar com havia vingut deixant per al record la llegenda d'un nom... el nom de Jordi, St.Jordi.

Aquesta antiga llegenda molt important per la meva terra condiciona un dia a l'any tot un pais i una cultura...

Doncs ha arribat el dia en que jo no era el cavaller... no arribava damunt un cavall blanc a salvar la princesa... no, jo era un drac, un drac k retenia una princesa k no era feliç, xo jo no pretenia deborar la seva llibertat, jo només la cuidava dsd la inocencia de ki no pot fer més del k fa... dsd els ulls del drac... només entenia k si ella no somreia era xk jo no estava prou per ella o no li donava prous atencions...

Ho vaig fer tot per ella des de el primer fins al darrer dia, jo no sabia k jo era un drac, només sabia k volia ser el seu cavaller.



Va arribar el dia, el dia temut per tots els dracs, el dia de st. Jordi... i no va venir cap cavaller, xo els temps han canviat... la princesa es va convertir en cavaller i jo vaig morir deixant una rosa per al record...


Ara sók un roser... puc semblar molt bonic xo cada rosa és una ferida... la rosa k m'han arrancat és la ferida de la llança... les altres son les ferides k un drac enamorat d'una princesa ha anat patint per dins durant tant de temps.

Pots estimar-te mlt un roser xk treu unes flors molt maques xo si ti acostes massa et punxes...




Així es com se sent ara el drac k volia ser cavaller i k es va enamorar d'un cavaller k vestia de princesa!!!



http://arkargaroth.blogspot.com/

viernes, 22 de abril de 2011

No estamos todos, falta Raúl!!!

Cibeles vistió sus mejores galas para celebrar un título que no visitaba a la diosa desde hace 18 años. Había ganas de levantar el trofeo de la Copa y los aficionados madridistas abarrotaron la mítica fuente para festejar la victoria junto a los jugadores. La fiesta era perfecta, pero no para todos. "No estamos todos, falta Raúl", se llegó a escuchar entre la hinchada merengue.




Se referían, por supuesto, a Raúl González Blanco. El capitán merengue, el mito viviente del conjunto madridista. Capaz de conquistar seis Ligas, tres Ligas de Campeones o dos Intercontinentales, entre otros muchos títulos, en sus 16 temporadas como jugador blanco pero con la espina clavada de haber abandonado su casa sin poder añadir ese título a su extenso palmarés.

Sin embargo, Raúl podrá desquitarse, en cierto modo, si el próximo 21 de mayo logra con el Schalke 04 lo que precisamente se le ha resistido con el Madrid: el título de Copa. Y es que el equipo de Gelsenkirchen jugará ese día la final ante el modesto Duisburgo. Si ese día Raúl levanta el trofeo, seguro que el '7' también se acordara de su Madrid.

Real Madrid campeón de la copa del rey del 2011, trofeo k no se ganaba des de 1993.

miércoles, 20 de abril de 2011

Beckenbauer también se rinde al '7' del Schalke: "¡Traed más como Raúl!"

"Raúl es excepcional. Todo club necesita un jugador como él", asegura el presidente de honor del Bayern.




Franz Beckenbauer considera que el factor esencial para el buen momento europeo del Schalke 04 es la presencia en sus filas del español Raúl González y pide "más jugadores modelo" como él en el fútbol alemán.

"Raúl es excepcional. Todo club necesita un jugador como él. Está en forma, trabaja para sus compañeros y se integra. Yo le ampliaría el contrato un año más. La Bundesliga necesita jugadores así. Lo digo claramente: traeros más jugadores como Raúl", afirma Beckenbauer, en declaraciones al diario deportivo 'Kicker'.

El presidente honorario del Bayern Múnich apunta asimismo como puntal del Schalke a su guardameta, el internacional alemán Manuel Neuer, jugador que, según medios alemanes, se dispone a ser fichado por el poderoso club bávaro.

El Schalke, que en la Bundesliga no ha logrado despegar de las posiciones intermedias, logró el pase a la semifinal de la Liga de Campeones tras imponerse sobre el defensor del título, el Inter de Milán, lo que en Alemania se calificó de "el milagro del Milán".

Además, disputará la final de la Copa alemana contra el Duisburgo, lo que convertirá el partido en un derbi para la región de la Cuenca del Ruhr.

"Todos aman a Raúl. Raúl ama al Schalke", titula a doble página dicho medio deportivo alemán, respecto a la admiración tanto en lo personal como en lo futbolístico que despierta el ex madridista en toda la afición alemana.

"El Schalke está en mi corazón. Me admira ese club. La pasión de su afición, su alegría. Es de locura", apunta por su parte el jugador a ese medio. Junto a los elogios del 'kaiser', 'Kicker' incorpora los del técnico del Borussia Dortmund, Jürgen Klopp, líder de la Bundesliga, quien dice imaginárselo en sus filas.

"Es un jugador sensacional. Resulta simpático, también para un equipo como el Borussia. No conozco ningún futbolista del mundo que no diría 'qué grande es Raúl'", afirma Klopp.

El reportaje del 'Kicker' abunda en las características futbolísticas del exmadridista, sus cualidades humanas, la simpatía que despierta en el Schalke la presencia de su familia -su esposa, Mamen, y sus hijos-, y la admiración de sus jóvenes colegas, como Julian Draxler, de 17 años, y otra de las sensaciones de la temporada en el Schalke.

"Sigo recogiendo hasta ahora autógrafos de Raúl para amigos y conocidos. Y me llevé para mi a casa una camiseta de él", dice Draxler.

jueves, 14 de abril de 2011

80 anys de la proclamació de la República Catalana



80 anys de la proclamació de la República Catalana

Tal dia com avui, el 14 d'abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, conseqüència del compliment del Pacte de Sant Sebastià firmat per representants dels diferents regionals de l'Estat, ...al 1930. Macià feu aquesta proclamació just després d'haver guanyat les eleccions que van donar una àmplia majoria a Esquerra Republicana de Catalunya. El govern espanyol impedí uns dies més tard el compliment efectiu d'aquesta declaració, i obligà al President Macià a retirar-la, però com a contrapartida es va arribar a un compromís per a la creació d'un govern autònom (la Generalitat) i la redacció d'un Estatut d'Autonomia.

Discurs del President Macià:

"Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ"

Document sonor: http://www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit1/medies/054960s1.wav
Imatge del ban: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDQG9yoLaldU8PtYnqBql-GmhLrj5FUb6P1Tg6lpt7NQXQ_dNjUtCclM3WS7_BwqVwW8iTZrnafxBXgOfRZMnyCxj6NCgtP9UFqZ0Tlqn27W2ffyO1XbYR_aXIhwGwyW4-oCprtSPqBjCt/s1600-h/14abrilMacia.jpgMostra'n més...

sábado, 9 de abril de 2011

The Corrs - What can I do

What can I do to make you love me?
What can I do to make you care?
What can I say to make you feel it?
What can I do to get you there?



http://arkargaroth.blogspot.com/

viernes, 8 de abril de 2011

La metí en el agujero equivocado



simplemente genial!!!

Quitando telarañas!!!

La gente k vive en su mundo deja de existir en el mio??? O acaso soy yo k vivo en mi mundo y no formo parte del de los demás???
Conclusión... la cerveza por la mañana es mala.